ENUNCIAT: En el concurs, previ a l’encàrrec, es demana projectar 80 habitatges de protecció oficial (40+40) en un context on s’imposa una nova trama urbanitzada sobre traçats agrícoles preexistents. La normativa de planejament defineix dos blocs iguals en la cantonada d’una de les illes i en contacte amb el nou parc. Cada edifici té una planta de 15x52 mts. i una orientació que afavoreix l’assolellament a l’interior d’illa. La proposta es pregunta sobre l’optimització de l’enunciat a partir de diferents decisions estratègiques, afavorint un determinat teixit amb diverses escales d’intervenció i on el programa “habitatge social” desenvolupi les seves propietats de relació.

ESPAI COMUNITARI: Distribuir en cada edifici (PB+3) 10 habitatges per planta , de manera que girant-ne 3 en un tester i mantenint-ne 7 alineats a carrer es fragmenta el bloc en dues parts, solucionant així les cantonades i les continuïtats entre façanes interiors i exteriors. Separar les plantes baixes del terreny amb dues franges atalussades que permeten entrar llum i aire de manera natural a l’aparcament , així com plantar un petit bosc de pollancres que a l’estiu refresca el vent dominant de mestral. Plantejar els accesos i espais comunitaris com a llocs de trobada, com a zones intermèdies i difoses entre l’habitatge i l’espai públic. Definir la passera com a element de transició, establint un límit amb una malla de ferro corrugat que amb més o menys densitat respondrà a les necessitats del programa (baranes, gelosies, balcons, reg gota a gota...) i podrà acollir colonitzacions vegetals que ben aviat per qüestions climàtiques seran imprescindibles.

HABITATGE: Optimitzar el cost de l’obra plantejant en dues orientacions una única tipologia amb llum i ventilació natural passants. Aquesta transversalitat deriva en una seqüència d’espais (passera, habitatge i terrassa) que permeten una millor adequació a l’ús quotidià i a les circumstàncies climàtiques. La transició entre cadascun d’aquest espais es planteja des de la seva pròpia condició de llindar i en relació als paràmetres d’espai, llum i temperatura. Entendre l’habitatge, porós i passant, com un element que matisa la relació amb els exteriors públic i privat. Forats més petits a la passera que canalitzen l’aire, la llum i les vistes controlades; i una obertura més gran a la terrassa organitzada en tres parts (pas, banc i ampit) que permeten recolzar dues posicions de taula. Terrassa que, sensible al programa de l’habitatge, organitza ombres i transparències optimitzant el control climàtic.

MATERIALITZACIÓ: Finalment, la proposta es formalitza amb materials senzills, econòmics i de baix manteniment, però amb qualitat de disposició i execució. Materials que es mostren tal com són i que responent a determinades funcions evolucionen en sincronia amb el pas del temps, atenent a les condicions de l’arquitectura més que als seus contorns.