MIRADES |
PROCES |
PLANOS |
TEXT


MEMORIA |

La proposta de futur museu del bosc a St. Celoni passa per la lectura i enteniment de la tensi√≥ entre la connectivitat (que en termes naturals procura biodiversitat) i les discontinu√Įtats que produeix l'actual proc√©s de creixement permanent.
El cicle natural i continu propi de la Biosfera, on els quatre elements (aire, aigua, terra i foc) formen un cicle obert, on els diferents estats de la matèria intenten conviure amb un important canvi de l'estructura funcional de la superfície de la terra.
En termes ecològics en Ramón Margalef ens recorda "...La topologia del paisatge ha estat invertida, al temps que el domini de l'energia per part de la humanitat ha augmentat. Aquesta inversió de la topologia ha fragmentat el que era un reticle continuat, i els espais humanitzats s'han estès fins a fer-se majorment coalescents..."
Concretament i en el cas de St. Celoni parlem d'un assentament a la vall mitjana del Tordera, situat enmig de dos sistemes forestals, el massís del Montseny al nord i el Montnegre-Corredor al sud.
L'eix viari que connecta Catalunya amb Europa (AP-7) i m√©s recentment la potent tra√ßa del tren d'alta velocitat, han trencat la continu√Įtat entre el municipi i aquests dos sistemes forestals, isolant fragments del mosaic.
 
Les dues parcel·les assignades per l'ajuntament al nord-oest de la vila, anuncien el final de la trama urbana coincidint amb un dels dos connectors naturals que han resistit parcialment al pas de "l'alta velocitat".
El museu del bosc haurà de permetre establir transicions, projectant el límit entre programes i escales diferents; establint ponts de diàleg i intentant minimitzar el conflicte entre el sòl urbanitzat i la pervivència dels sistemes naturals..., sempre pensant en un mosaic complex i divers entre les accions naturals i les antròpiques.
la topografia de l'actual solar/emplaçament es veurà afectada d'una manera important per l'aplicació directe del planejament vigent; un important terraplenat apareixerà a l'encaixar les diferents rasants del nou viari principal. El projecte es fixa en aquest fet, transformant l'aparent problema en un dels motius de la proposta.
Un gran buidat de terres (20.000m3) al bell mig de la parcel·la permet generar l'espai on els programes del museu podran gaudir de les diferents orientacions solars.
Aquestes mateixes terres seran utilitzades per satisfer la demanda de les noves topografies abans esmentades, generant nous límits i amortin les relacions amb la carretera BV-5115 i l'AVE.
L'objecte del museu és el bosc, és a dir, l'arbre i les seves variacions (alineacions, retícules, agrupacions), i aquest es situarà al voltant d'un gran buidat, gestionant límits i atenent a les situacions que cada orientació demanda en cada moment de l'any.
Per tant, l'espai introspectiu del bosc habilita el tr√†nsit en el l√≠mit cap el nou horitz√≥ de la clariana: introduint-nos les diferents  atmosferes als canvis d'escala i de dimensi√≥ que el nou programa de museu far√† presents.
Interpretant i reconeixent que els car√†cters genu√Įns i estructuradors del lloc es materialitzen en una s√®rie d'espais de mediaci√≥ i de di√†leg on podrem establir com a usuaris la relaci√≥ entre arquitectura i natura,... plantejant les preguntes en els espais intermitjos, en les transicions, en les fronteres, en el l√≠mit entre les parts com a pont o enlla√ß per establir continu√Įtats i no estancaments...per obrir significativa i conceptualment la realitat esdevenida en cada moment.
Parlem d'un lloc que sempre ha estat treballant d'una manera intensiva, on una sedimentació de les diferents formes d'explotació del sòl, dels diferents assentaments humans i de les estructures de relació acaba caracteritzant, en molt poc temps, aquest paisatge d'acumulació i, no obstant, dinàmic a causa del contacte entre fragments.
S'entén el projecte com a paisatge, i s'entén el paisatge des de la mirada humana...no solament per extens, si no també per intens i intern, precisament per la seva condició vital, de vida. Projecte que neix des de les preguntes i que es formalitza des del procés, com a descobriment, des de les emocions estructurades i concatenades a partir dels sentits, per diluir-se posteriorment en l'experiència com a paisatge de la memòria.
La clariana en el bosc...
... com a buidat on s'identifiquen el lloc i el seu perceptor...,
... com a demanda que proposa amb baixa entropia, un suport material i espiritual al visitant...,
... i com a espera que evoca a la continua renovació de l'univers.

 


Concurs d'idees pel museu del bosc a Sant Celoni, Gener 2011 (2n premi)